Eren les nou del mati, estàvem en classe molt nerviosos perquè ens n’anaven d’ excursió a la Font Roja. Havíem de portar en la motxilla: un litre d’aigua, el desdejuni, el menjar, una gorra i el xandall del cole. Van anar dues classes perquè el dia anterior van anar les altres dues. L’autobús va ser puntual. La meua companya Carla i jo es vam assentar les segones perquè es marejàvem. Durant el viatge, van cantar moltes de cançons però alguns companys es van marejar i van vomitar. Una se’n va anar a casa i l’altra no. Quan vam aplegar van desdejunar i van veure uns pardalets que es deien pinsans, i ens vam acompanyar pegant un mos. Desprès vam començar la ruta des del Santuari. Vam vore gal·lers, carrasques, pins… i Juan Antonio ens va contar que els pins eren tan alts perquè buscaven la llum del sol. Vam passar per la Font del Rossinyol on havien moltes carrasques. Jaume ens va contar que eixes carrasques no estaven molt bé perquè s’havien cremat. Vam passar pel barranc de l’infern, que era molt alt i a partir d’ell s’havia fet una historia que el mestre ens contà a escola. Vam descansar, i em vaig posar davant per escoltar a Juan Antonio. Van veure les primeresgal·les que tenien les fulles marrons. Al arribar al pla del gal·lers, que és on es prenien el bany de fang els porcs senglars, van veure xafades d’aquest animal i també un excrement de gat salvatge i d’eixe mateix lloc vam anar al mas de Tetuàn, i vam veure el teix de 350 anys, QUANTS ANYS! Vam aplegar al Menejador i vam menjar allí. Desprès van fer la mateixa ruta cap a baix. Va vindre l’autobús i se’n vam anar cap al cole. Quan vam arribar, vam tindre temps lliure i els meus companys i jo van parlar de lo xula que va ser l’ excursió.
